1 v. intr.
transitar
desfilar
circular
rasar, passar ras, quasi fregant.
evolucionar. La flota evoluciona davant el port.
contrapassar, anar més enllà del qui hom té al davant i camina en direcció oposada.
esmunyir-se, passar per un lloc estret.
engolar-se, íd.
escórrer-se. L'heroi s'escorre entre rouredes d'armes i punys batents (Verdaguer; Alc.).
esquitllar-se, passar per un indret esquivant la vigilància d'algú o tractant de no ésser vist.
escapolir-se, íd.
traspuar o transsudar, passar, un líquid, a través dels porus.
2 En frases com passar per lladre, etc. Ésser tingut per. El tenien per lladre, i no ho era.
3 → esdevenir-se.
4 (Parlant del temps)
transcórrer
volar (fig.). Com volen els anys!
fugir. Com fugen les hores felices!
lliscar. Les hores lliscaven plàcides.
5 → acabar (intr.)
6 → traslladar-se, anar, entrar.
7 v. tr. Passar a través d'un espai.
travessar
traspassar
creuar
tallar (per una drecera). Hem tallat pels camps per poder arribar més aviat.
franquejar. Franquejar un torrent.
repassar, tornar a passar. Les tropes van repassar el riu.
davantejar (algú), passar davant seu.
estrompassar (v. tr.), passar per damunt d'una cosa fent un salt.
doblar, passar, una embarcació, pel davant d'un promontori, etc., i anar a l'altre cantó. La barca doblà el cap de Creus.
8 → ultrapassar.
9 → transportar.
10 → garbellar.
11 → perdonar.
12 (passar-se pron.) → abandonar.
13 Perdre la seva frescor (el peix, etc.).
alterar-se (→)
tornar-se estantís
14 → abstenir-se.
15 Passar-se-la (bé o malament):
mamar-se-les dolces (bé)
passar-la negra (malament)
fer-se'n set pedres (malament)
16 Passar per alt: → ometre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
